TREMOLA LA NIT
Tinc a la vora dels llavis
una delirant cançó de bressol
Una dotzena de roses blanques
me creixen dins del ventre
I les marees repten i volen divines
com metafísiques serps sense ales
Les nues solituds sense clarors
s´insinuen …manses però indomables
Un gat en zel fa que la lluna tremole
Ja no hi ha res més a fer
S´ha enamorat la llum de la foscor
i els dimonis festegen les noces
La lluna tremola
…………………………de por
plorant
.................al fons ................de la nit
%5B1%5D.jpg)
